jueves, 13 de abril de 2017

Salvavidas


Abandonado en una estación de tren, desértica, bajo el crudo sol en los andenes. Sin paraguas digital, huérfano de interfaces, con la cara-dura de tanto no sentir. Alegría muda de animales grises de primaveras adelantadas. Aterrorizados.

El gran payaso “profetizó” las muertes en Suecia y yo no paro de no pensar, tras las cortinas, año tras año, en clave de sueño roto por-venir, una Iberia confederada . Delirio de un tiempo en el finis terrae; Truman sobre tempestades de algoritmos con la proa clavada en el decorado. Trump, pan con tomahawk y adelante, Siria.

Infértiles días de trabajo subiendo montañas. La batalla se alarga para Sísifo. La pasión es fragmentaria, mi deseo en puzzle se cuela entre los dedos del siervo.

Sólo calma la lluvia de un paraíso perdido: vídeos de olas, ruido blanco para náufragos, elegía de pájaros de la selva o mirlo alto en la antena. Canción de cuna para adultos renqueantes.
Una vez más, respiro, para salvar la vida, sabiendo que en el gran ecuador no es necesario esforzarse tanto.

Salvavidas: envoltorios para taparse los oídos; espuma, cera, auriculares de alta gama. Odiseo no huye de las sirenas, sino que las busca en la siesta oscura de su isla.

…............................................

CAT >>>

SALVAVIDES

Abandonat en una estació de tren, desèrtica, sota el cru sol a les andanes. Sense paraigua digital, orfe d'interfícies, amb la cara-dura de tant no sentir. Alegria muda d'animals grisos de primaveres avançades. Aterrorizats.

El gran pallasso "profetitzà" les morts a Suècia i jo no m'aturo de no pensar, darrere les cortines, any rere any, en clau de somni trencat per-venir, una Ibèria confederada . Deliri d'un temps en el finis terrae; Truman sobre tempestats d'algorismes amb la proa clavada en el decorat. Trump, pa amb tomahawk i endavant, Síria.

Infèrtils dies de treball pujant muntanyes. La batalla es prolonga per a Sísif. La passió és fragmentària, el meu desig en trencaclosques es cola entre els dits del serf.

Només calma la pluja d'un paradís perdut: vídeos d'ones, soroll blanc per a nàufrags, elegia d'ocells de la selva o merla alta a l'antena. Cançó de bressol per a adults carranquejants.
Un cop més, respiro, per salvar la vida, sabent que en el gran equador no és necessari esforçar-se tant.

Salvavides: embolcalls per tapar-se les oïdes; escuma, cera, auriculars d'alta gamma. Odiseu no fuig de les sirenes, sinó que les cerca en la migdiada fosca de la seva illa. 

S.C., Gravid Beast, 2017